El tren puja, el tren va cap avall: una nova forma senzilla d'emmagatzemar energia

Article enviat per Pere Gorostiza

El món està ple d'energia de les tecnologies i regulacions complicades, generalment expressats en un embull d'acrònims

desagradable. Així que veurem una nova tecnologia per a l'emmagatzematge d'energia, a més de la energia eòlica i solar. És d'una empresa anomenada ARES. Heus aquí com funciona: El tren transporta grans roques costa amunt, el consum d'electricitat. A continuació, el tren transporta grans roques costa avall, la generació d'electricitat.  Això és. L'energia emmagatzemada per anar costa amunt s'allibera en anar costa avall. Bastant net. És una solució intel·ligent, de tecnologia senzilla, que resol alguns importants problemes de la alta tecnologia. L'ús de la gravetat per emmagatzemar energia. Suposem que la xarxa té temporalment més energia renovable de la que necessita, ja que bufa el vent, tenim sol, i no hi ha prou demanda com per fer ús de ella. L'emmagatzematge d'energia del tren (per tant "ARES") pot absorbir aquest excés d'energia, utilitzant-la per alimentar els trens elèctrics que tiren de grans roques de formigó fins a una pendent suau. En efecte, els trens converteixen l'excés d'electricitat en energia potencial. Quan la xarxa necessita aquesta energia, els mateixos vagons porten les grans roques costa avall, convertint l'energia potencial de nou en electricitat. Gràcies a la gravetat!

L’endosimbiosi seriada

Article enviat per Pere Gorostiza

Lynn Margulis (1938-2011) va morir fa pocs dies, el 23 de novembre de 2011. Encara que Lynn Margulis no està viva com a persona, el seu record es mantindrà sempre viu en les persones que

la van conèixer i les seves idees són ja en les pàgines del llibre de la història de la biologia. El 1995, en una conversa amb un estudiant de segon curs de biologia de la Universitat d’Oviedo vaig dir-li que tot just havia sortit l’edició castellana del llibre Microcosmos, de Lynn Margulis, que jo havia traduït. “¿Lynn Margulis es la misma persona que explicó el origen de la célula eucariota con la teoría de  la endosimbiosis seriada?”, va preguntar. “La misma”, vaig respondre-li jo. “Me lo contaron en primero, pero … ¿por qué no me dijeron que Margulis era una mujer… y ¡que estaba viva!?” I és que la biòloga nord-americana Lynn Margulis el 1995 ja s’havia guanyat —merescudament— un lloc en la història de la biologia del segle XX i no únicament per aquesta teoria.

Moléculas como prótesis moleculares reguladas por luz

Artículo proporcionado por Pere Gorostiza.

Investigadores del Instituto de Bioingeniería de Cataluña (IBEC) y del Instituto de Química Avanzada de Cataluña (IQAC-CSIC) han desarrollado unas moléculas que podrían ser aplicadas como prótesis moleculares reguladas por luz para ayudar a restaurar la visión en los casos de degeneración de retina. La investigación, que publica la revista «Nature Communications», ha sido dirigida por los investigadores Pau Gorostiza (IBEC), hijo de nuestro compañero

Pere, y Amadeu Llebaria (IQAC). Y también han colaborado científicos del ICIQ, del IRB de Barcelona, del Instituto de Neurociencias CSIC-UMH y de las universidades Miguel Hernández (Elche) y Alcalá de Henares (Madrid). Según ha explicado Llebaria, aun que el uso de estas moléculas en humanos aún queda lejos, han conseguido demostrar que las moléculas desarrolladas se pueden activar o desactivar mediante un haz de luz, como interruptores. De esta manera, consiguen que proteínas de las neuronas implicadas en la visión puedan responder de manera parecida a la que se da en condiciones fisiológicas normales, desencadenando una respuesta cuando reciben luz. Las moléculas podrían actuar como moléculas protésicas y restaurar con ellas la foto-respuesta de las retinas degeneradas.