L'energia lliure de Nikola Tesla, és real o ficció?

Aquest article està copiat i traduït al català del meu bloc en castellà: https://oldcivilizations.wordpress.com/  Disculpeu si trobeu errors de traducció. De totes maneres agrairé em comuniqueu possibles errades.

Silenciats durant dècades, les dificultats energètiques que pateix el planeta al segle XXI està revifant l'interès, entre la pròpia comunitat científica, pels científics heterodoxos.  L'existència de l'èter i de l'energia "punt zero", antigravitatoria o el orgón situa el debat científic actual a un pas de l'espiritual.  Encara que en les diferents tradicions espirituals sempre s'ha cregut en l'existència d'aquesta energia il·limitada, Nikola Tesla va ser el primer científic modern que va formular una teoria sobre ella;  a la fi del segle XIX la va anomenar "energia còsmica".  I no es va quedar aquí;  fins i tot la va portar a la pràctica.  El 1931, el convertidor d'energia de Nicola Tesla va posar en funcionament un luxós cotxe, marca Arrow, portant-lo fins arribar als 128 km / hora.  Amb matisos molt subtils, l'energia còsmica de Tesla ha estat rebatejada posteriorment com "energia taquiònica". 

La nanotecnologia, una cosa semblant a la màgia, encara que físicament real

Aquest article està copiat i traduït al català del meu bloc en castellà: https://oldcivilizations.wordpress.com/  Disculpeu si trobeu errors de traducció. De totes maneres agrairé em comuniqueu possibles errades.

En el llibre "Surely, you're joking, Mr. Feynman" (Està vostè de broma, Sr Feynman?), llegit en la lliçó inaugural del curs 1974, en el California Technology Institute, es diu: "A l'Edat Mitjana circulaven tot tipus d'idees desgavellades, com la que la banya de rinoceront augmentava la potència sexual.  Posteriorment, es va descobrir un mètode que permetia discriminar entre idees vàlides i les que no ho eren: consistia en provar una a una per veure si funcionaven i en el cas de no funcionar es descartaven.  Aquest mètode es va anar organitzant i convertint-se, per descomptat, en la ciència.  I va funcionar tan bé, que ara ens trobem en una època científica, i de fet, no entenem com van poder existir els bruixots, ja res del que van proposar va funcionar realment.  Però fins i tot avui em trobo amb gent que tard o d'hora acaba per portar la conversa cap als OVNIs, l'astrologia, alguna forma de misticisme, l'expansió de la consciència, nous tipus de coneixement o de percepció extra-sensorial, i coses semblants.  I jo he arribat a la conclusió que aquest no és un món científic". 

La gestió del coneixement

La gestió del coneixement (de l'anglès Knowledge Management) és un concepte aplicat en les organitzacions. Té la finalitat de transferir el coneixement des del lloc on es genera fins al lloc on es va utilitzar, i implica el desenvolupament de les competències necessàries en l'interior de les organitzacions per compartir i utilitzar entre els seus membres, així com per a valorar-lo i assimilar- si es troba a l'exterior.  És normal que qualsevol persona que s'acosta a aquest tema es perdi en una gran embolic de conceptes aparentment similars.  Es parla de Gestió del Coneixement, d'aprenentatge organitzatiu, de Capital Intel·lectual, o d'actius intangibles.  A vegades s'introdueixen els mateixos conceptes amb denominacions diferents.

Anècdota en un examen

Detall ampliat de la nota fatídica

Quan un comença a remenar papers antics, sempre surt quelcom que quasi se te n’havia anat del cap.

Alguns documents dels cursos de Pèrits

Actes del 50è Aniversari de la XXX Promoció

Amb motiu del cinquantè aniversari (celebració d’or) de la trentena Promoció de Perits Industrials, una comissió organitzadora va organitzar uns actes commemoratius, entre els quals hi va haver la Trobada a l’Escola Industrial de Barcelona.

Primer post d'aquest bloc

Làmina-recordatori, lliurada pel Director de l'Escola a tots els companys de la XXX Promoció, el dia de la trobada