El vi i la mitologia. Quan els déus van anar de copes

A la espera de que els experts en vi, com Francesc Ferrer Benitez i Ferran Freixa, escriguin algun article sobre el vi, he escrit aquest petit article sobre la mitologia que envolta la historia del vi. Anem a parlar de la història del vi, viatjant molt lluny en la línia de temps, per endinsar-nos en la mitologia dels pobles persa, egipci, grec i romà. Coneixerem breument els seus déus i les llegendes al voltant del vi, la qual cosa ens demostrarà, una vegada més, la importància d'aquesta beguda en les seves cultures i religions, així com la importància que va tenir al llarg de tota la història de la humanitat, arribant al punt extrem d'inspirar frases com la de l'escriptor francès François Rabelais: "El vi és el que més ha civilitzat al món".

El nostre company Carles Berga i el teatre musical a Catalunya

Síntesis d'un article de Antoni Font Mir, publicat a la revista Entreacte.

 

Amb nombrosos espectacles de creació autòctona o espectacles traduïts i adaptats al català, Catalunya té una llarga i prolífica, però malauradament amagada, trajectòria en aquest gènere. Amb molts estils i formats diversos i amb companyies dedicades exclusivament al teatre cantat. Sorprenentment, descobrim que, a l’inici del segle XX, Catalunya tenia escoles de cant, veu i declamació, espectacles musicals propis i espectacles adaptats al català. Des del 1850, al Gran Teatre del Liceu i a altres teatres de la

ciutat comtal, ja s’hi representaven espectacles musicals en català. Més de quatre-centes partitures catalogades en són un testimoni prou revelador. Durant la Guerra Civil espanyola el Paral·lel era el lloc on els barcelonins podien oblidar la crua realitat. La sarsuela en català va sobreviure a la guerra i fins i tot al silenci que s’havia imposat a la nostra llengua. Tenim un bon reguitzell d’espectacles en català dels anys seixanta i setanta enregistrats en vinil. L’obertura de la Cova del Drac el 1965, nucli de la nova cançó, va ser un altre punt determinant per a l’expansió d’aquest gènere. S’hi representaven espectacles teatrals de petit format i varietats, sempre en català. Va ser allà mateix, el 1968, quan Maria Aurèlia Capmany va estrenar Dones, flors i pitança, amb Carme Sansa, Elisenda Ribas, Joan Miralles i Enric Casamitjana.

SOPAR 11 DECEMBRE 1987