divendres, 26 de febrer del 2016

El grafè, un nou i sorprenent material


“El grafè canviarà les nostres vides”

Entrevista a Frank Koppens, físico del Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) - (enviat per Pere Gorostiza)


El físic Frank Koppens, de l’ Institut de Ciències Fotòniques (
ICFO), ha dedicat la seva carrera al grafè. Sap que té una joia entre les mans: un material amb propietats físiques extraordinàries i amb un potencial econòmic superlatiu. El seu objectiu és traslladar les investigacions que es fan als laboratoris en productes útils per als ciutadans. Ho està començant a aconseguir: el Mobile World Congress tindrà aquest any per primera vegada un Pavelló del Grafè que Koppens coordinarà. A la investigació per la qual ha estat nominat per al premi Vanguardia de la Ciència, ha demostrat que el grafè pot convertir llum en electricitat amb una rapidesa de femtosegons (o un temps mil bilions de vegades més curt que un segon). “Escrigui sisplau que en aquesta investigació hi han tingut una contribució important Niek Van Hulst i Klaas-Jan Tielrooij”, físics holandesos de l’ ICFO com ell, demana abans de començar l’entrevista.






Què és el grafè?
És un material compost únicament per àtoms de carboni. No és l’únic. També el diamant o el grafit de la mina dels llapis estan fets de carboni. La diferència és que el grafè és pla. És una làmina de carboni d’un sol àtom de gruix.
Quina importància té que sigui pla?
Li dóna unes propietats que altres materials de carboni no tenen. És transparent i flexible. És molt lleuger i alhora molt resistent. És un excel·lent conductor d’electricitat. I és el sensor de llum més ràpid que hi ha al món.
Com quant de ràpid?
Hem demostrat que pot convertir llum en electricitat en menys de 50 femtosegons. És una conversió que es fa en dos passos. Primer la llum accelera el moviment dels electrons , de manera que es converteix la llum en calor. I després la calor d’aquests electrons accelerats es converteix en electricitat. Hem hagut de millorar l’eficiència de conversió de llum en electricitat del grafè. Però el més difícil ha estat ser capaços de mesurar amb precisió un lapse de temps tan curt.
De què serveix que la conversió sigui tan ràpida?
Pensi que tot allò que fem amb el mòbil o amb l’ordinador, totes les transmissions de dades, es basa en comunicacions òptiques. En algun punt de la transmissió sempre hi ha fibra òptica. Per transmetre dades més ràpid, neces- sensors més ràpids.


Només el grafè ens pot donar aquesta velocitat?
És la millor opció. No hi ha cap altre material que permeti una conversió tan ràpida. Les companyies que treballen amb big, com Google, utilitzen la llum per gestionar totes aquestes dades. I la quantitat de dades amb què treballen va a més. En el futur veurem com la llum té un paper cada vegada més important en les nostres comunicacions.
Frank Koppens mostra una làmina de grafè en un laboratori de l’ICFO


Té altres aplicacions el grafè més enllà de les telecomunicacions?
En té moltes, el grafè canviarà les nostres vides. Per exemple, es podrien recobrir les finestres dels edificis amb una capa de grafè. Com que és transparent, no taparia la llum. I com que converteix la llum en electricitat, podria subministrar energia a l’edifici. D’altra banda, el grafè pot captar llum que els nostres ulls no arriben a veure.
De què serveix captar llum que no es veu?
Es pot utilitzar per millorar la visió nocturna. Si es recobreix el parabrisa d’un cotxe amb una capa de grafè, es podria realçar la lluminositat de manera que de nit el conductor veiés la carretera tan bé com si fos de dia. També aconseguirem el mateix efecte si recobrim les ulleres amb grafè. Crec que en el futur tindrem ulleres de foscor nocturnes igual que ara tenim ulleres de sol diürnes.
Alguna aplicació més?
Atès que el grafè té l’avantatge de ser flexible, es pot integrar a un braçalet o en un collar, o fins i tot a la roba, i utilitzar-lo per monitoritzar paràmetres de salut. Aquest tipus de wearablesja s’utilitzen avui dia per mesurar, per exemple, el pols del cor. Amb el grafè podem anar més enllà i mesurar de manera còmoda altres paràmetres que ens informin millor sobre l’estat de salut d’una persona.


És gaire car el grafè?
En absolut, és molt barat. El problema és que encara no sabem com produir-lo a gran escala. I això limita ara per ara el seu ús comercial.
Com s’obté?
Hi ha dues maneres. Una és agafar un llapis de grafit i pelar làmines de grafè una per una amb una cinta adhesiva. L’altra és agafar una làmina de coure, posar-la en un forn a 1.100 graus i introduir metà al forn. El metà està format per àtoms d’hidrogen i de carboni que se separen amb la calor, de manera que es diposita una capa de carboni sobre el coure. Quan s’apaga el forn, es retira la lamina de coure i es pela el grafè.
Sona molt artesanal.
Ho és. Però hi ha projectes d’investigació en curs per aprendre a fabricar grafè a nivells industrials. Que s’utilitzi a gran escala només és qüestió de temps.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada