El tren puja, el tren va cap avall: una nova forma senzilla d'emmagatzemar energia

Article enviat per Pere Gorostiza

El món està ple d'energia de les tecnologies i regulacions complicades, generalment expressats en un embull d'acrònims

desagradable. Així que veurem una nova tecnologia per a l'emmagatzematge d'energia, a més de la energia eòlica i solar. És d'una empresa anomenada ARES. Heus aquí com funciona: El tren transporta grans roques costa amunt, el consum d'electricitat. A continuació, el tren transporta grans roques costa avall, la generació d'electricitat.  Això és. L'energia emmagatzemada per anar costa amunt s'allibera en anar costa avall. Bastant net. És una solució intel·ligent, de tecnologia senzilla, que resol alguns importants problemes de la alta tecnologia. L'ús de la gravetat per emmagatzemar energia. Suposem que la xarxa té temporalment més energia renovable de la que necessita, ja que bufa el vent, tenim sol, i no hi ha prou demanda com per fer ús de ella. L'emmagatzematge d'energia del tren (per tant "ARES") pot absorbir aquest excés d'energia, utilitzant-la per alimentar els trens elèctrics que tiren de grans roques de formigó fins a una pendent suau. En efecte, els trens converteixen l'excés d'electricitat en energia potencial. Quan la xarxa necessita aquesta energia, els mateixos vagons porten les grans roques costa avall, convertint l'energia potencial de nou en electricitat. Gràcies a la gravetat!

L’endosimbiosi seriada

Article enviat per Pere Gorostiza

Lynn Margulis (1938-2011) va morir fa pocs dies, el 23 de novembre de 2011. Encara que Lynn Margulis no està viva com a persona, el seu record es mantindrà sempre viu en les persones que

la van conèixer i les seves idees són ja en les pàgines del llibre de la història de la biologia. El 1995, en una conversa amb un estudiant de segon curs de biologia de la Universitat d’Oviedo vaig dir-li que tot just havia sortit l’edició castellana del llibre Microcosmos, de Lynn Margulis, que jo havia traduït. “¿Lynn Margulis es la misma persona que explicó el origen de la célula eucariota con la teoría de  la endosimbiosis seriada?”, va preguntar. “La misma”, vaig respondre-li jo. “Me lo contaron en primero, pero … ¿por qué no me dijeron que Margulis era una mujer… y ¡que estaba viva!?” I és que la biòloga nord-americana Lynn Margulis el 1995 ja s’havia guanyat —merescudament— un lloc en la història de la biologia del segle XX i no únicament per aquesta teoria.

Moléculas como prótesis moleculares reguladas por luz

Artículo proporcionado por Pere Gorostiza.

Investigadores del Instituto de Bioingeniería de Cataluña (IBEC) y del Instituto de Química Avanzada de Cataluña (IQAC-CSIC) han desarrollado unas moléculas que podrían ser aplicadas como prótesis moleculares reguladas por luz para ayudar a restaurar la visión en los casos de degeneración de retina. La investigación, que publica la revista «Nature Communications», ha sido dirigida por los investigadores Pau Gorostiza (IBEC), hijo de nuestro compañero

Pere, y Amadeu Llebaria (IQAC). Y también han colaborado científicos del ICIQ, del IRB de Barcelona, del Instituto de Neurociencias CSIC-UMH y de las universidades Miguel Hernández (Elche) y Alcalá de Henares (Madrid). Según ha explicado Llebaria, aun que el uso de estas moléculas en humanos aún queda lejos, han conseguido demostrar que las moléculas desarrolladas se pueden activar o desactivar mediante un haz de luz, como interruptores. De esta manera, consiguen que proteínas de las neuronas implicadas en la visión puedan responder de manera parecida a la que se da en condiciones fisiológicas normales, desencadenando una respuesta cuando reciben luz. Las moléculas podrían actuar como moléculas protésicas y restaurar con ellas la foto-respuesta de las retinas degeneradas.

Catalunya lidera la ciencia en España

Artículo facilitado por Pere Gorostiza

En la última convocatoria de ayudas europeas, el 56,6% de los proyectos financiados de todo el Estado son catalanes. Todo esto lo indica Cristina Sáez en un artículo del mismo título, publicado en la

Vanguardia, y en que está basado este artículo. De las ayudas

europeas concedidas este año a proyectos de ciencia de excelencia, Catalunya ha captado el 56,6% del total concedido a España . Ese porcentaje se traduce en 47 millones de euros que se reparten en 35 proyectos, el 92% de los cuales son de universidades y centros de investigación del sistema catalán (CERCA), y el 8% restante de otro tipo de entidades e instituciones, entre las que están las sedes del CSIC. Estos resultados revalidan los obtenidos en cada convocatoria desde que en 2007 el Consejo Europeo de Investigación, conocido por sus siglas en inglés ERC, creara dentro del marco del Programa Horizon 2020, este paquete de ayudas de financiación con el objetivo de fortalecer la excelencia científica en Europa. En el marco estatal, Catalunya es la comunidad autónoma que más proyectos ha conseguido financiar en cada convocatoria.

El grafè, un nou i sorprenent material

“El grafè canviarà les nostres vides”

Entrevista a Frank Koppens, físico del Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) - (enviat per Pere Gorostiza)

El físic Frank Koppens, de l’ Institut de Ciències Fotòniques (

ICFO), ha dedicat la seva carrera al grafè. Sap que té una joia entre les mans: un material amb propietats físiques extraordinàries i amb un potencial econòmic superlatiu. El seu objectiu és traslladar les investigacions que es fan als laboratoris en productes útils per als ciutadans. Ho està començant a aconseguir: el Mobile World Congress tindrà aquest any per primera vegada un Pavelló del Grafè que Koppens coordinarà. A la investigació per la qual ha estat nominat per al premi Vanguardia de la Ciència, ha demostrat que el grafè pot convertir llum en electricitat amb una rapidesa de femtosegons (o un temps mil bilions de vegades més curt que un segon). “Escrigui sisplau que en aquesta investigació hi han tingut una contribució important Niek Van Hulst i Klaas-Jan Tielrooij”, físics holandesos de l’ ICFO com ell, demana abans de començar l’entrevista.

La fi de la llei de Moore

La llei de Moore expressa que aproximadament cada dos anys es duplica el nombre de transistors en un ordinador. Es tracta d'una llei empírica, formulada per Gordon Earle Moore el 19 d'abril del 1965, el compliment del qual s'ha pogut constatar fins avui. El 1965

Gordon Moore va afirmar que la tecnologia tenia futur, que el nombre de transistors per polzada en circuits integrats es duplicava cada any i que la tendència continuaria durant les següents dues dècades. Una mica més tard va modificar la seva pròpia llei i va afirmar que el ritme baixaria, i la densitat de les dades es doblaria aproximadament cada 18 mesos. Aquesta progressió de creixement exponencial, que dobla la capacitat dels microprocessadors cada any i mig, és el que es considera la Llei de Moore. No obstant això, el mateix Moore ha posat data de caducitat a la seva llei: "La meva llei deixarà de complir-se d'aquí 10 o 15 anys". Segons va assegurar durant la conferència en la qual va fer la seva predicció va afirmar, no obstant això, que una nova tecnologia vindrà a suplir a l'actual. La conseqüència directa de la Llei de Moore és que els preus baixen al mateix temps que les prestacions pugen: un ordinador que avui val 3.000 euros costarà la meitat a l'any següent i estarà obsoleta en dos anys. En 26 anys el nombre de transistors en un xip s'ha incrementat 3.200 vegades.

Predicció del mòbil llançada fa quasi un segle per Nikola Tesla

Article enviat per Pere Gorostiza (de www.vilaweb.cat)

Nikola Tesla (Croàcia, 1856-EUA, 1943) fou un enginyer, científic i filòsof que es va fer famós per la seva contribució al desenvolupament industrial del corrent altern polifàsic (AC) i per la creació de la bobina que porta el seu nom. A més de la faceta d’inventor i d’haver deixat fins a tres-centes patents, Tesla també fou un visionari en molts terrenys, com el de la telefonia. Una bona prova n’és que avui fa noranta anys exactes va predir, quasi a la perfecció, els mòbils que portem actualment a sobre.

EmDrive (Electromagnetic Drive), ¿un nuevo tipo de propulsor?

La NASA ha admitido la existencia y funcionamiento de un

nuevo tipo de propulsor desarrollado durante la última década por el científico británico Roger Shawyer, calificado hasta ahora de "imposible". Este propulsor, llamado EmDrive (Electromagnetic Drive), es capaz de generar impulso sin necesidad de material propulsor. ¿Qué es el motor EmDrive? La historia se remonta a 2001, cuando el británico Roger Shawyer presentó en sociedad un prototipo del sistema. El principio es aparentemente muy simple: el motor genera un empuje gracias al rebote de microondas dentro de un cono metálico. En realidad tan simple como increíble. Estamos ante un dispositivo que viola la conservación del movimiento lineal. 

Elon Musk farà realitat el somni de Nikola Tesla, 130 anys després?

Nikola Tesla va tenir un somni o idea sobre la manera en què

distribuïm l'energia que, paradoxalment, la companyia que porta el seu nom està a punt de fer. Elon Musk anunciava ahir que Tesla Motors planeja llançar en els pròxims mesos una bateria destinada a la llar per "acabar amb la factura elèctrica". No és un projecte a llarg termini ni una intenció de futur. El disseny ja està acabat i entrarà en producció en els propers mesos. Tots els detalls els va recollir originalment Bloomberg i estan trets d'una trucada de Musk als inversors. Podem dir que Tesla pot acabar en un futur pròxim amb la factura de la llum o revolucionar la manera en la qual distribuïm i emmagatzemem l'energia. Poc a poc Nikola Tesla, un gran oblidat durant el segle XX, va recuperant el lloc que li correspon a la historia de la ciència.

Concurs d´idees MacGyver

L´Acadèmia d´Enginyeria Americana proposa un concurs d´idees per fer una sèrie de TV  tipus MacGyver  però amb una dona com protagonista, per inspirar les generacions de noies Enginyeres. La web és thenextmacgyver.com/

Es poden presentar idees individuals, en grups ... creieu que a algú del Col.legi d´Enginyers l´interesaria l´idea ? O a quansevol altre?

Enviat per Pere Gorostiza

Nanotecnología. + informació

Com complement al article sobre nanotecnologia és rellevant llegir aquesta noticia publicada a La Vanguardia, Ciencia i tecnología, el 30 de Abril de 1994, en que podem veure que va ser un físic de Barcelona, Miquel Salmerón, un dels pioners en Nanotecnologia i Nanolitografia amb un Microscopi de Forces Atòmiques "AFM". Com curiositat tenim que dir que les lletres "UB", Universitat de Barcelona 1996, van ser la primera nanolitografia sobre silici realitzada a Espanya amb Microscopi de Forces Atòmiques AFM. 

A continuació adjuntem varies imatges del article de La Vanguardia,

Enviat per Pere Gorostiza.

Exposició fotogràfica Maria Rosa Vilarrubí (companya de l´Escola)

Enviat per Pere Gorostiza

Visita a l'Escola Industrial

Fa uns quans dies vaig anar a visitar l'Escola Industrial amb un grup guiat per un historiador. I vaig descobrir alguns llocs que no coneixia. Per aquesta raó he escrit aquest article, acompanyat de unes quantes fotos. Espero que us agradi.

ENQUESTA PROMOCIÓ XXX - Conclusió 17.12.2014

Article enviat per Pere Gorostiza.

La formació de Enginyeria Técnica és la que millor s'imparteix a les universitats, perquè és molt concreta. Adequada o no  a les necessitats de les empreses.   Però sí que és bona en general, molt versàtil, una carrera que no és fàcil.

Corriente continua versus corriente alterna de Nikola Tesla

La Guerra de las corrientes fue una competición técnica- económica producida en la década de 1880, por el control del incipiente mercado de la generación y distribución de energía

eléctrica. George Westinghouse y Thomas Edison se convirtieron en adversarios, debido a la promoción de la corriente continua, por parte de Edison y J. P. Morgan, empresario, banquero y coleccionista de arte estadounidense, para la distribución de energía eléctrica y que, a su vez, estaba en contra de la corriente alterna defendida por Westinghouse y Nikola Tesla (1856 - 1943), inventor, ingeniero mecánico, ingeniero electricista y físico de origen serbio y el promotor más importante del nacimiento de la electricidad comercial. 

L'energia lliure de Nikola Tesla, és real o ficció?

Aquest article està copiat i traduït al català del meu bloc en castellà: https://oldcivilizations.wordpress.com/  Disculpeu si trobeu errors de traducció. De totes maneres agrairé em comuniqueu possibles errades.

Silenciats durant dècades, les dificultats energètiques que pateix el planeta al segle XXI està revifant l'interès, entre la pròpia comunitat científica, pels científics heterodoxos.  L'existència de l'èter i de l'energia "punt zero", antigravitatoria o el orgón situa el debat científic actual a un pas de l'espiritual.  Encara que en les diferents tradicions espirituals sempre s'ha cregut en l'existència d'aquesta energia il·limitada, Nikola Tesla va ser el primer científic modern que va formular una teoria sobre ella;  a la fi del segle XIX la va anomenar "energia còsmica".  I no es va quedar aquí;  fins i tot la va portar a la pràctica.  El 1931, el convertidor d'energia de Nicola Tesla va posar en funcionament un luxós cotxe, marca Arrow, portant-lo fins arribar als 128 km / hora.  Amb matisos molt subtils, l'energia còsmica de Tesla ha estat rebatejada posteriorment com "energia taquiònica". 

La nanotecnologia, una cosa semblant a la màgia, encara que físicament real

Aquest article està copiat i traduït al català del meu bloc en castellà: https://oldcivilizations.wordpress.com/  Disculpeu si trobeu errors de traducció. De totes maneres agrairé em comuniqueu possibles errades.

En el llibre "Surely, you're joking, Mr. Feynman" (Està vostè de broma, Sr Feynman?), llegit en la lliçó inaugural del curs 1974, en el California Technology Institute, es diu: "A l'Edat Mitjana circulaven tot tipus d'idees desgavellades, com la que la banya de rinoceront augmentava la potència sexual.  Posteriorment, es va descobrir un mètode que permetia discriminar entre idees vàlides i les que no ho eren: consistia en provar una a una per veure si funcionaven i en el cas de no funcionar es descartaven.  Aquest mètode es va anar organitzant i convertint-se, per descomptat, en la ciència.  I va funcionar tan bé, que ara ens trobem en una època científica, i de fet, no entenem com van poder existir els bruixots, ja res del que van proposar va funcionar realment.  Però fins i tot avui em trobo amb gent que tard o d'hora acaba per portar la conversa cap als OVNIs, l'astrologia, alguna forma de misticisme, l'expansió de la consciència, nous tipus de coneixement o de percepció extra-sensorial, i coses semblants.  I jo he arribat a la conclusió que aquest no és un món científic". 

La gestió del coneixement

La gestió del coneixement (de l'anglès Knowledge Management) és un concepte aplicat en les organitzacions. Té la finalitat de transferir el coneixement des del lloc on es genera fins al lloc on es va utilitzar, i implica el desenvolupament de les competències necessàries en l'interior de les organitzacions per compartir i utilitzar entre els seus membres, així com per a valorar-lo i assimilar- si es troba a l'exterior.  És normal que qualsevol persona que s'acosta a aquest tema es perdi en una gran embolic de conceptes aparentment similars.  Es parla de Gestió del Coneixement, d'aprenentatge organitzatiu, de Capital Intel·lectual, o d'actius intangibles.  A vegades s'introdueixen els mateixos conceptes amb denominacions diferents.

Anècdota en un examen

Detall ampliat de la nota fatídica

Quan un comença a remenar papers antics, sempre surt quelcom que quasi se te n’havia anat del cap.

Alguns documents dels cursos de Pèrits

Actes del 50è Aniversari de la XXX Promoció

Amb motiu del cinquantè aniversari (celebració d’or) de la trentena Promoció de Perits Industrials, una comissió organitzadora va organitzar uns actes commemoratius, entre els quals hi va haver la Trobada a l’Escola Industrial de Barcelona.

Primer post d'aquest bloc

Làmina-recordatori, lliurada pel Director de l'Escola a tots els companys de la XXX Promoció, el dia de la trobada