A la espera de que els experts en vi, com Francesc
Ferrer Benitez i Ferran Freixa, escriguin algun article sobre el vi, he escrit
aquest petit article sobre la mitologia que envolta la historia del vi. Anem a parlar
de la història del vi, viatjant molt lluny en la línia de temps, per
endinsar-nos en la mitologia dels pobles persa, egipci, grec i romà. Coneixerem breument els seus déus i les llegendes
al voltant del vi, la qual cosa ens demostrarà, una vegada més, la importància
d'aquesta beguda en les seves cultures i religions, així com la importància que
va tenir al llarg de tota la història de la humanitat, arribant al punt extrem d'inspirar
frases com la de l'escriptor francès François Rabelais: "El vi és el
que més ha civilitzat al món".
Explica una vella llegenda persa que en l'any
4.000 abans de Crist, una au que solcava el cel va deixar caure unes llavors
als peus del rei i semidéu Djemchid. Al temps, d'aquestes llavors van començar a
créixer unes plantes que van donar abundants fruits (raïm), els quals van ser
recol·lectats i guardats en el dipòsit real. Estant
allà dins, el raïm van desencadenar la seva fermentació natural, deixant anar el
diòxid de carboni produït per la mateixa i omplint el dipòsit amb el seu característic
aroma. Quan l'esposa favorita del rei, com a
conseqüència de la seva gelosia cap a una altra dona, va buscar verí per
suïcidar-se, va arribar fins al lloc on fermentava el fosc suc de raïm. Pensant que era una poció, la va beure amb la intenció de
matar-se. Moments després, va ser trobada
dansant i cantant alegrement, per descomptat, sota els efectes del que havia
pres. El rei va nomenar a aquesta beguda amb el
nom de Darou é Shah, que significa "el remei del Rei".
De la deformació d'aquesta paraula deriva el nom de
Shiraz, o Sirah, provinent de l'antiga regió persa. Deien els perses, que allí va néixer el vi.
Segons els historiadors, la viticultura va començar
al Caucas, i va arribar al seu primer moment d'esplendor en els temps dels
faraons d'Egipte. Van ser els egipcis
els que van idear tècniques innovadores, com ara el premsat de raïms. Això i molt més va ser gràcies al rei/déu Osiris, qui, segons
la mitologia, li va ensenyar a la humanitat el cultiu de la vinya, com collir-lo,
i com guardar el vi resultant. La deessa de
l'agricultura, Isis, la dona de Osiris, s'ocupava de protegir i cuidar el
procés de vinificació en els primitius cellers. En
la mitologia grega, el déu del vi és Dionís, fill de Zeus i Sèmele. Generalment se'l representa al costat d'una pantera i un grapat
de raïms. Quan era jove, Dionís va descobrir la
viticultura i es va dedicar a ella, però la deessa Hera el va fer embogir i va
tindre que vagar pel món. Curat de la seva
bogeria per la deessa Rea, es va dedicar a ensenyar tot lo referent al vi i a la
seva producció en molts llocs d'Àsia, sobretot a l'Índia. Per als grecs, aquest déu va ser el que va inventar el vi.
Diu la llegenda que Dionís estava enamorat del
seu jove amic Ampelo, un sàtir, fill de un sàtir y una nimfa, i és
per això que li va regalar un cep de vinya, que estava penjat a la part alta
d'un arbre, plena de raïms. Temptat pel apetitós fruit,
Ampelo va pujar a l'arbre per provar-ho, però va caure i va morir. Molt trist per la seva mort, Dionís el va transformar en una
constel·lació. Una altra llegenda explica que de
Ampelo, un cop mort per un toro, van brollar raïms de raïm. La Ampelografia, que és la ciència que estudia les varietats
de vinya i les seves característiques, deu el seu nom a aquest personatge
mitològic grec. Com no podia faltar, també va
existir en la mitologia romana un déu del vi, que es deia Bacus, adoptat del
Dionís dels grecs. Bacus era fill de Júpiter, i
en el seu honor es celebraven les festes bacanals, on es desenvolupaven orgies
i es bevia sense control. De la paraula bacanal
prové una de les possibles deformacions que va originar el nom de Bacus.
Se suposa que Bacus també va transmetre els seus
coneixements als humans sobre com plantar vinyes i fer vi.
Segons una història, Bacus anava camí a la
ciutat de Naxia, però a la meitat del viatge es va asseure a descansar. Va notar que als seus peus hi havia una petita
planta, que va agafar. Va prendre un os buit
d'una au i va posar al seu interior la tija, que aviat va créixer i les seves
arrels van quedar al descobert. Després va veure
un os buit d'un lleó, i va col·locar-hi la planta. Però va passar el mateix, a causa de la fertilitat que Bacus
li transmetia. Llavors va trobar un os d'ase, i
finalment de aquesta manera la va traslladar fins a la tornada al seu estatge.
Aquesta planta era una vinya. Quan Bacus va ensenyar als homes l'art de la viticultura, va
recordar els tres ossos que havia utilitzat per transportar aquella primer
petita planta, ja que si bevien moderadament es posaven alegres, cantaven, i
gaudien de la vida com ocells. Si seguien bevent
més del compte, començaven a ser com lleons i començaven els problemes. I si seguien consumint encara més vi, es tornaven com ases,
cometent tota classe d'insensateses i sent el fes-me riure d'altres persones.
A més de les comptades, hi ha moltes llegendes i relats
relacionats amb el vi al llarg de l'existència de la humanitat. I no és d'estranyar, ja que la vinya, per la seva capacitat
d'adaptació a diferents altituds, terres i climes, i el seu baix requeriment
d'aigua, està present en els cinc continents i des de temps remots. I està
científicament comprovat que és una de les plantes més antigues sobre la faç de
la terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada