El vi i la mitologia. Quan els déus van anar de copes

A la espera de que els experts en vi, com Francesc Ferrer Benitez i Ferran Freixa, escriguin algun article sobre el vi, he escrit aquest petit article sobre la mitologia que envolta la historia del vi. Anem a parlar de la història del vi, viatjant molt lluny en la línia de temps, per endinsar-nos en la mitologia dels pobles persa, egipci, grec i romà. Coneixerem breument els seus déus i les llegendes al voltant del vi, la qual cosa ens demostrarà, una vegada més, la importància d'aquesta beguda en les seves cultures i religions, així com la importància que va tenir al llarg de tota la història de la humanitat, arribant al punt extrem d'inspirar frases com la de l'escriptor francès François Rabelais: "El vi és el que més ha civilitzat al món".

El nostre company Carles Berga i el teatre musical a Catalunya

Síntesis d'un article de Antoni Font Mir, publicat a la revista Entreacte.

 

Amb nombrosos espectacles de creació autòctona o espectacles traduïts i adaptats al català, Catalunya té una llarga i prolífica, però malauradament amagada, trajectòria en aquest gènere. Amb molts estils i formats diversos i amb companyies dedicades exclusivament al teatre cantat. Sorprenentment, descobrim que, a l’inici del segle XX, Catalunya tenia escoles de cant, veu i declamació, espectacles musicals propis i espectacles adaptats al català. Des del 1850, al Gran Teatre del Liceu i a altres teatres de la

ciutat comtal, ja s’hi representaven espectacles musicals en català. Més de quatre-centes partitures catalogades en són un testimoni prou revelador. Durant la Guerra Civil espanyola el Paral·lel era el lloc on els barcelonins podien oblidar la crua realitat. La sarsuela en català va sobreviure a la guerra i fins i tot al silenci que s’havia imposat a la nostra llengua. Tenim un bon reguitzell d’espectacles en català dels anys seixanta i setanta enregistrats en vinil. L’obertura de la Cova del Drac el 1965, nucli de la nova cançó, va ser un altre punt determinant per a l’expansió d’aquest gènere. S’hi representaven espectacles teatrals de petit format i varietats, sempre en català. Va ser allà mateix, el 1968, quan Maria Aurèlia Capmany va estrenar Dones, flors i pitança, amb Carme Sansa, Elisenda Ribas, Joan Miralles i Enric Casamitjana.

SOPAR 11 DECEMBRE 1987

Casos d’èxit al Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona: Josep Ma Milián Rovira

Cicle de conferències, titulat Casos d’èxit, amb el que el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers

Tècnics Industrials de Barcelona vol apropar a tot el col·lectiu les experiències i vivències de diversos enginyers que gràcies a la seva carrera professional han obtingut un èxit i un reconeixement global per part del sector tècnic. En aquestes xerrades conversarem amb ells, ens explicaran la seva trajectòria professional i després podrem generar un col·loqui amb tots vosaltres per tal d’aprofundir i fer més enriquidora aquesta experiència. En aquesta nova xerrada (el passat 19 de juliol de 2016) ens visitarà en Josep Ma Milián Rovira, pèrit industrial en l’especialitat d’electricitat, on la seva vessant professional l’ha portat a assessorar energèticament diverses institucions aconseguint estalvis substancials tant de gas com d’electricitat.

Les aquarel·les de Joan Batllori

Article enviat per Joan Batllori

Allà pels principis del 60 a la redacció de l'AULA 13, revista que publicàvem a la Escola, varem fer, una mica en pla  de “conya”, un quadre abstracte que varem presentar a una exposició que es feia al Palau de la Virreina per recaptar fons en favor de la Creu Roja. Després d’aquest primer pas amb la pintura, en Guixà em va proposar de fer una exposició a una sala que s’havia d’inaugurar. La sala era la Lleonart al carrer del PI, i així ho varem fer preparant una sèrie de quadres, tots ells abstractes, i que tot i no tenir ni preparació ni experiència van resultar d’una qualitat prou acceptable. La expo va ser molt divertida i ens va posar amb contacte amb un mon artístic totalment desconegut per a nosaltres.

El tren puja, el tren va cap avall: una nova forma senzilla d'emmagatzemar energia

Article enviat per Pere Gorostiza

El món està ple d'energia de les tecnologies i regulacions complicades, generalment expressats en un embull d'acrònims

desagradable. Així que veurem una nova tecnologia per a l'emmagatzematge d'energia, a més de la energia eòlica i solar. És d'una empresa anomenada ARES. Heus aquí com funciona: El tren transporta grans roques costa amunt, el consum d'electricitat. A continuació, el tren transporta grans roques costa avall, la generació d'electricitat.  Això és. L'energia emmagatzemada per anar costa amunt s'allibera en anar costa avall. Bastant net. És una solució intel·ligent, de tecnologia senzilla, que resol alguns importants problemes de la alta tecnologia. L'ús de la gravetat per emmagatzemar energia. Suposem que la xarxa té temporalment més energia renovable de la que necessita, ja que bufa el vent, tenim sol, i no hi ha prou demanda com per fer ús de ella. L'emmagatzematge d'energia del tren (per tant "ARES") pot absorbir aquest excés d'energia, utilitzant-la per alimentar els trens elèctrics que tiren de grans roques de formigó fins a una pendent suau. En efecte, els trens converteixen l'excés d'electricitat en energia potencial. Quan la xarxa necessita aquesta energia, els mateixos vagons porten les grans roques costa avall, convertint l'energia potencial de nou en electricitat. Gràcies a la gravetat!

L’endosimbiosi seriada

Article enviat per Pere Gorostiza

Lynn Margulis (1938-2011) va morir fa pocs dies, el 23 de novembre de 2011. Encara que Lynn Margulis no està viva com a persona, el seu record es mantindrà sempre viu en les persones que

la van conèixer i les seves idees són ja en les pàgines del llibre de la història de la biologia. El 1995, en una conversa amb un estudiant de segon curs de biologia de la Universitat d’Oviedo vaig dir-li que tot just havia sortit l’edició castellana del llibre Microcosmos, de Lynn Margulis, que jo havia traduït. “¿Lynn Margulis es la misma persona que explicó el origen de la célula eucariota con la teoría de  la endosimbiosis seriada?”, va preguntar. “La misma”, vaig respondre-li jo. “Me lo contaron en primero, pero … ¿por qué no me dijeron que Margulis era una mujer… y ¡que estaba viva!?” I és que la biòloga nord-americana Lynn Margulis el 1995 ja s’havia guanyat —merescudament— un lloc en la història de la biologia del segle XX i no únicament per aquesta teoria.

Moléculas como prótesis moleculares reguladas por luz

Artículo proporcionado por Pere Gorostiza.

Investigadores del Instituto de Bioingeniería de Cataluña (IBEC) y del Instituto de Química Avanzada de Cataluña (IQAC-CSIC) han desarrollado unas moléculas que podrían ser aplicadas como prótesis moleculares reguladas por luz para ayudar a restaurar la visión en los casos de degeneración de retina. La investigación, que publica la revista «Nature Communications», ha sido dirigida por los investigadores Pau Gorostiza (IBEC), hijo de nuestro compañero

Pere, y Amadeu Llebaria (IQAC). Y también han colaborado científicos del ICIQ, del IRB de Barcelona, del Instituto de Neurociencias CSIC-UMH y de las universidades Miguel Hernández (Elche) y Alcalá de Henares (Madrid). Según ha explicado Llebaria, aun que el uso de estas moléculas en humanos aún queda lejos, han conseguido demostrar que las moléculas desarrolladas se pueden activar o desactivar mediante un haz de luz, como interruptores. De esta manera, consiguen que proteínas de las neuronas implicadas en la visión puedan responder de manera parecida a la que se da en condiciones fisiológicas normales, desencadenando una respuesta cuando reciben luz. Las moléculas podrían actuar como moléculas protésicas y restaurar con ellas la foto-respuesta de las retinas degeneradas.

Catalunya lidera la ciencia en España

Artículo facilitado por Pere Gorostiza

En la última convocatoria de ayudas europeas, el 56,6% de los proyectos financiados de todo el Estado son catalanes. Todo esto lo indica Cristina Sáez en un artículo del mismo título, publicado en la

Vanguardia, y en que está basado este artículo. De las ayudas

europeas concedidas este año a proyectos de ciencia de excelencia, Catalunya ha captado el 56,6% del total concedido a España . Ese porcentaje se traduce en 47 millones de euros que se reparten en 35 proyectos, el 92% de los cuales son de universidades y centros de investigación del sistema catalán (CERCA), y el 8% restante de otro tipo de entidades e instituciones, entre las que están las sedes del CSIC. Estos resultados revalidan los obtenidos en cada convocatoria desde que en 2007 el Consejo Europeo de Investigación, conocido por sus siglas en inglés ERC, creara dentro del marco del Programa Horizon 2020, este paquete de ayudas de financiación con el objetivo de fortalecer la excelencia científica en Europa. En el marco estatal, Catalunya es la comunidad autónoma que más proyectos ha conseguido financiar en cada convocatoria.

El grafè, un nou i sorprenent material

“El grafè canviarà les nostres vides”

Entrevista a Frank Koppens, físico del Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) - (enviat per Pere Gorostiza)

El físic Frank Koppens, de l’ Institut de Ciències Fotòniques (

ICFO), ha dedicat la seva carrera al grafè. Sap que té una joia entre les mans: un material amb propietats físiques extraordinàries i amb un potencial econòmic superlatiu. El seu objectiu és traslladar les investigacions que es fan als laboratoris en productes útils per als ciutadans. Ho està començant a aconseguir: el Mobile World Congress tindrà aquest any per primera vegada un Pavelló del Grafè que Koppens coordinarà. A la investigació per la qual ha estat nominat per al premi Vanguardia de la Ciència, ha demostrat que el grafè pot convertir llum en electricitat amb una rapidesa de femtosegons (o un temps mil bilions de vegades més curt que un segon). “Escrigui sisplau que en aquesta investigació hi han tingut una contribució important Niek Van Hulst i Klaas-Jan Tielrooij”, físics holandesos de l’ ICFO com ell, demana abans de començar l’entrevista.

La fi de la llei de Moore

La llei de Moore expressa que aproximadament cada dos anys es duplica el nombre de transistors en un ordinador. Es tracta d'una llei empírica, formulada per Gordon Earle Moore el 19 d'abril del 1965, el compliment del qual s'ha pogut constatar fins avui. El 1965

Gordon Moore va afirmar que la tecnologia tenia futur, que el nombre de transistors per polzada en circuits integrats es duplicava cada any i que la tendència continuaria durant les següents dues dècades. Una mica més tard va modificar la seva pròpia llei i va afirmar que el ritme baixaria, i la densitat de les dades es doblaria aproximadament cada 18 mesos. Aquesta progressió de creixement exponencial, que dobla la capacitat dels microprocessadors cada any i mig, és el que es considera la Llei de Moore. No obstant això, el mateix Moore ha posat data de caducitat a la seva llei: "La meva llei deixarà de complir-se d'aquí 10 o 15 anys". Segons va assegurar durant la conferència en la qual va fer la seva predicció va afirmar, no obstant això, que una nova tecnologia vindrà a suplir a l'actual. La conseqüència directa de la Llei de Moore és que els preus baixen al mateix temps que les prestacions pugen: un ordinador que avui val 3.000 euros costarà la meitat a l'any següent i estarà obsoleta en dos anys. En 26 anys el nombre de transistors en un xip s'ha incrementat 3.200 vegades.

Predicció del mòbil llançada fa quasi un segle per Nikola Tesla

Article enviat per Pere Gorostiza (de www.vilaweb.cat)

Nikola Tesla (Croàcia, 1856-EUA, 1943) fou un enginyer, científic i filòsof que es va fer famós per la seva contribució al desenvolupament industrial del corrent altern polifàsic (AC) i per la creació de la bobina que porta el seu nom. A més de la faceta d’inventor i d’haver deixat fins a tres-centes patents, Tesla també fou un visionari en molts terrenys, com el de la telefonia. Una bona prova n’és que avui fa noranta anys exactes va predir, quasi a la perfecció, els mòbils que portem actualment a sobre.